Fa dies que no actualitzo el blog. Avui ho faig per què és Nadal i perquè vull donar una sorpresa als meus companys de batalla de Malaventura. Aquests sóm nosaltres. D'esquerra a dreta; Tachi, Lolo, Edu (jo), Miki i Adri. He utilitzat aquesta il·lustració (sense fons) per a dissenyar el cedé per al concurs de pop-rock Villa de Bilbao. A veure si hi ha sort!
Monday, December 25, 2006
Monday, December 11, 2006
Carter a la Lluna
La tercera de les il·lustracions per al Bolònia 2000 recull el moment de la novel·la en què Randolph Carter arriba a la Lluna i és rescatat pels gats d'Ulthar de les urpes de les Bèsties Lunars i els Homes de Leng.
Entre els gats hi ha els de la meva família, la Greta (mossegant el braç de la Bèstia Lunar de l'esquerra) i el Moisès (ja tristament desaparegut, castigant l'espatlla de la Bèstia Lunar de la dreta).
Entre els gats hi ha els de la meva família, la Greta (mossegant el braç de la Bèstia Lunar de l'esquerra) i el Moisès (ja tristament desaparegut, castigant l'espatlla de la Bèstia Lunar de la dreta).
El teatre (2)
Saturday, December 09, 2006
Entrevista amb qui un dia fou Upton Pickman
Friday, December 08, 2006
En guàrdia al bosc dels Zoogs
Aquesta és la primera d'una sèrie de 5 il·lustracions que vaig presentar per al Certamen Internacional de Bolònia 2000. Lamentablement, no vaig quedar seleccionat. Vaig emprar guaix (tèmpera) sobre paper Canson negre. En teoria, haurien d'acompanyar una adaptació infantil-juvenil del Cicle d'Aventures Oníriques de Randolph Carter (H.P. Lovecraft).
Si em demanessin ara mateix de fer aquest projecte, no ho faria així ni en broma, però llavors la sèrie va tenir força bona acceptació. Des del meu punt de vista, la gràcia està en el fet de "treballar a l'inrevés", és a dir, partint de negre i donant capes de color fins a aconseguir els tons més clars. L'inconvenient de tot això és que el Canson negre és com un pou sense fons, que s'empassa la pintura alegrement, i tot plegat queda molt fosc.
Massa sinistre per a la canalla, potser?
Si em demanessin ara mateix de fer aquest projecte, no ho faria així ni en broma, però llavors la sèrie va tenir força bona acceptació. Des del meu punt de vista, la gràcia està en el fet de "treballar a l'inrevés", és a dir, partint de negre i donant capes de color fins a aconseguir els tons més clars. L'inconvenient de tot això és que el Canson negre és com un pou sense fons, que s'empassa la pintura alegrement, i tot plegat queda molt fosc.
Massa sinistre per a la canalla, potser?
El teatre (1)
Aquestes són dues de les il·lustracions dedicades al món del teatre que vaig fer per als meus amics de L'Escorcoll. Són plomes (retolador permanent negre) acolorits amb aquarel·la. Hi ha qui diu que l'apuntador sóc jo, però no és cert. El que sí que és cert és que, per a l'escenògrafa, em vaig basar en la meva amiga i companya de feina Berta (encara que, en realitat, no s'hi assembla gens).
En vaig fer una sèrie de sis. Us les aniré mostrant a dosis.
En vaig fer una sèrie de sis. Us les aniré mostrant a dosis.
Thursday, December 07, 2006
La Princesa!
Els Nens de la Meva Escala
Bé, doncs passo a penjar les primeres il·lustracions del blog. Es tracta d'uns grafits que havíen d'acompanyar la publicació d'"Els Nens de la Meva Escala", un recull de contes breus de Joan Salvat-Papasseit. Per desgràcia, l'edició no es va publicar mai, així que els grafits han acabat sense veure la llum.
No és que n'estigui especialment orgullós, però va ser un encàrrec que vaig abordar amb il·lusió, entre altres coses perquè acompanyaven un projecte personal d'un bon amic.
Adjunto dues de les il·lustracions. Espero que us agradin.
No és que n'estigui especialment orgullós, però va ser un encàrrec que vaig abordar amb il·lusió, entre altres coses perquè acompanyaven un projecte personal d'un bon amic.
Adjunto dues de les il·lustracions. Espero que us agradin.
Thursday, November 30, 2006
Hola a tothom - Hola a todos - Hello to everybody
Bé, doncs això, que inauguro el meu blog personal. I suposo, que, per a fer-ho, no hi ha res millor que una mica d'autobiografia.
Em dic Eduard Blanch Rodríguez. Vaig néixer a Barcelona ciutat el dia 30 de Gener de l'any 1978. Sempre m'han acompanyat dos objectes: un llapis i una guitarra. Si voleu fer una visita a la meva "vessant guitarra", no heu de fer res més que visitar la web www.malaventurabcn.com. Aquest blog parla més aviat del "costat llapis".
Des de que tinc memòria que m'han interessat les arts plàstiques. És precisament per això que, un cop vaig acabar el batxillerat, vaig matricular-me a l'escola Llotja, on vaig cursar il·lustració. Més endavant vaig fer diversos cursos de disseny gràfic i multimèdia. Actualment treballo com a grafista i creatiu en una agència de publicitat.
Aquest blog té la intenció de ser més lúdic que no pas professional, tot i que, d'entrada, no em tanco a res. El que sí que vull deixar clar és que hi penjaré coses que a mi mateix em motivin, esperant que tots vosaltres les pogueu també trobar interessants.
Res més. Gràcies per visitar-me a la xarxa.
Subscribe to:
Posts (Atom)