We are Malaventura

Fa dies que no actualitzo el blog. Avui ho faig per què és Nadal i perquè vull donar una sorpresa als meus companys de batalla de Malaventura. Aquests sóm nosaltres. D'esquerra a dreta; Tachi, Lolo, Edu (jo), Miki i Adri. He utilitzat aquesta il·lustració (sense fons) per a dissenyar el cedé per al concurs de pop-rock Villa de Bilbao. A veure si hi ha sort!

Carter a la Lluna

La tercera de les il·lustracions per al Bolònia 2000 recull el moment de la novel·la en què Randolph Carter arriba a la Lluna i és rescatat pels gats d'Ulthar de les urpes de les Bèsties Lunars i els Homes de Leng.

Entre els gats hi ha els de la meva família, la Greta (mossegant el braç de la Bèstia Lunar de l'esquerra) i el Moisès (ja tristament desaparegut, castigant l'espatlla de la Bèstia Lunar de la dreta).

El teatre (2)

Com ja vaig dir en un post anterior, les il·lustracions sobre el món del teatre us les aniria mostrant a dosis. I així ho estic fent. Dos personatges més: el director i la regidora.

Entrevista amb qui un dia fou Upton Pickman

La segona de les il·lustracions per al Bolònia 2000. Plasma el moment en què en Carter s'entrevista, a l'inframón, amb el gul que un dia va ser el pintor Upton Pickman.

Totes les il·lustracions d'aquesta sèrie estan elaborades mitjançant la mateixa tècnica (guaix sobre Canson negre).

Endevinalla

"Tiene el cuerpo alargado, boca grande y dientes afilados, que harán temblar a los más despistados."

"El cocodrilo"

En guàrdia al bosc dels Zoogs

Aquesta és la primera d'una sèrie de 5 il·lustracions que vaig presentar per al Certamen Internacional de Bolònia 2000. Lamentablement, no vaig quedar seleccionat. Vaig emprar guaix (tèmpera) sobre paper Canson negre. En teoria, haurien d'acompanyar una adaptació infantil-juvenil del Cicle d'Aventures Oníriques de Randolph Carter (H.P. Lovecraft).

Si em demanessin ara mateix de fer aquest projecte, no ho faria així ni en broma, però llavors la sèrie va tenir força bona acceptació. Des del meu punt de vista, la gràcia està en el fet de "treballar a l'inrevés", és a dir, partint de negre i donant capes de color fins a aconseguir els tons més clars. L'inconvenient de tot això és que el Canson negre és com un pou sense fons, que s'empassa la pintura alegrement, i tot plegat queda molt fosc.

Massa sinistre per a la canalla, potser?

El teatre (1)

Aquestes són dues de les il·lustracions dedicades al món del teatre que vaig fer per als meus amics de L'Escorcoll. Són plomes (retolador permanent negre) acolorits amb aquarel·la. Hi ha qui diu que l'apuntador sóc jo, però no és cert. El que sí que és cert és que, per a l'escenògrafa, em vaig basar en la meva amiga i companya de feina Berta (encara que, en realitat, no s'hi assembla gens).

En vaig fer una sèrie de sis. Us les aniré mostrant a dosis.

La Princesa!

Tinc una cosa entre mans. Fa ja massa temps. Però és un secret. Així que no puc fer res més que ensenyar-vos un esbós. És un ploma (fet de pressa amb un retolador) acolorit amb l'ordinador. Però serveix per a fer-se una idea del personatge.

Dames i cavallers, us presento a La Princesa.

Els Nens de la Meva Escala

Bé, doncs passo a penjar les primeres il·lustracions del blog. Es tracta d'uns grafits que havíen d'acompanyar la publicació d'"Els Nens de la Meva Escala", un recull de contes breus de Joan Salvat-Papasseit. Per desgràcia, l'edició no es va publicar mai, així que els grafits han acabat sense veure la llum.

No és que n'estigui especialment orgullós, però va ser un encàrrec que vaig abordar amb il·lusió, entre altres coses perquè acompanyaven un projecte personal d'un bon amic.

Adjunto dues de les il·lustracions. Espero que us agradin.