Wednesday, September 19, 2007

Caricatures: aquella cosa

Bé;

Si hi ha algú que visita aquest blog (algú hi deu haver) es deu pensar que, darrerament, estic fent el gos de mala manera. Nooooo. Tinc coses entre mans, a més a més de fer caricatures de tant en tant a diversos esdeveniments.

La cosa és força simple: les empreses porten treballadors estrangers a Barcelona a fer-hi convencions i sopars. Durant el sopar, jo els dibuixo. Bé, no només estic jo. Acostumen a acompanyar-m'hi dos o tres dibuixants més i alguns mags. Els mags són un gremi molt curiós, sobretot quan parlen entre ells. Si els escoltes amb atenció, amb una mica de sort arribaràs a no entendre absolutament res.

Jo, el concepte (el de caricaturitzar a la penya mentre sopa), francament, no l'entenc massa. la majoria de vegades tinc la sensació que el personatge en qüestió que, generalment està sopant, té ganes de moltes coses. I que jo li faci un con-un-seis-y-un-cuatro-la-cara-de-tu-retrato no és una d'elles. Hi posaria la mà al foc.

Però al cap i a la fi, una feina és una feina, i a mi em paguen per això.

A les fires la cosa canvia: la gent fa cua. Treballes com un burro, i acabes dibuixant trenta milions de nens que tots s'assemblen, però el personal frisa per a ser retratat. I això sempre és d'agrair.

També ho he fet de nits a discoteques, immers en promocions de begudes alcohòliques. És, de llarg, el pitjor. I és una feina de risc (la parròquia, sovint, va psicotropitzada i és violenta). En aquesta tesitura és on he viscut les experiències més freakies. Un cop, a Sant Cugat, una hostessa, escandalitzada, en veure el quinto que m'estava prenent mentre treballava, em va dir: "Hala! Bebes birra!". Encara no sé el motiu de la seva sorpresa.

Doncs això, que quan tingui un moment, escanejo algun careto i el penjo.